Descripción
Prologo aquesta reedició, que ens arriba de la mà dels bons amics de Certeza de Saragossa, a través de Riopiedras, que és un nou segell que han adquirit en una tasca constant de recuperació de la memòria i del testimoniatge de les aportacions de tots els temps.
Em sembla un encert aquesta reedició. Ho és fins i tot si és molt evident que els estudis de judaica han experimentat a Catalunya en els darrers decennis una evolució i transformació radical. L´univers de coneixements que manejava Rahola ens ha estat ara ampliat i multiplicat, amb aportacions molt valuoses generalment sempre en el terreny de la recerca local i concreta. No només això, sinó que els treballs de David Romano, d´duard Feliu, de Jaume Riera, de Josep Ramon Magdalena, de Manel Forcano, de Sílvia Planas, de Jordi Casanovas han obert uns horitzons i unes pautes d´interpretació totalment noves. És el que posen de manifest els treballs que conformen el llibre sobre La Catalunya jueva (2002), de caràcter generalista però amb capacitat d´actualització i de fer la posada al dia i l´estat de la qüestió, o les aportacions més recents de Jaume Riera i Sans al llibre Els poders públics i les sinagogues, segles xiii-xv (2006), la bibliografia d´Eduard Feliu recollida en el volum publicat per la Universitat de Barcelona en ocasió de la seva investidura com a doctor honoris causa (2007) o les recentíssimes aportacions dels equips d´arqueologia urbana de la Universitat de Girona, per exemple, al llibret sobre La forma urbana del call de Girona (2006), d´Eduard Canal, Josep Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera que dóna llum nova sobre l´estructura del Call de Girona, les tres sinagogues i la peripècia urbana i demogràfica de la nostra comunitat jueva local.
Rahola, evidentment, va escriure el seu Els jueus a Catalunya molt abans d´aquesta florida d´estudis. Ara, segurament, podria fer una altra síntesi. Però la seva té tot el valor dÆuna síntesis, com no n´hi ha cap altra després, mostra la saviesa i la capacitat de sintetitzar l´estat dels coneixements en aquell moment i té una força d´evocació i de transmissió d´emocions singulars que no hem sabut trobar en la literatura posterior.
Aquest és, segurament, el mèrit principal de Rahola. Saber transmetre coneixement i emocions, destil·lar sentiments, generar veneració i respecte, transmetre valors, comunicar la vibració especial d´una literatura escrita amb el cor i amb el cap.
Per això, aquest nou testimoni de respecte i homenatge. Reconeixement intel·lectual i cívic, i repte per a futures generacions cridades a intentar reprendre l´esforç de les síntesis on Rahola les va deixar ara que tenim ja una literatura especialitzada que ens permetria de superar-lo. La superació, però, requereix el coratge necessari per abordar la necessària síntesi que encara no tenim.
El repte és gran i la interpel·lació als més crítics, als hipercrítics o als que voldrien filar massa prim és de primer nivell: sortir dels cercles tancats de l´alta recerca i saber comunicar i transmetre els nous nivells de coneixement en noves síntesis que signifiquen l´actualització de les que han perdut actualitat sense haver perdut ni un gram del seu valor.
Joaquim Nadal
